Conversa de sobretaula. Sento, i segueixo, a la taula del costat on sec unes quantes persones que parlen de Roca, de Duran i de Serra. No sé quin dels tres em cau més malament. El rei d’Espanya que encomana el destí de la seva filla Cristina a Miquel Roca i el seu bufet. I hi ha judici, per dir-ho d’alguna manera, i després, de sobte, ja no se’n sap res més. No se n’ha dit res més. Enlloc. ¿Hi ha hagut ja sentència? ¿Què ha passat? Quin silenci. Potser és que la vida privada de les persones públiques, i el que fan per guanyar-se la vida -legalment o il·legal-, no cal que ens interessi. Potser és això, sento que diuen. I en Duran i les regnes del procés. Quin home interessat tan sols en ell mateix! Quina existència parasitària la seva, tants i tants anys de palestra! I Serra, Narcís Serra, que juntament amb dos o tres més s’ha polit, com aquell qui res, tota una Caixa, fins a fer-la desaparèixer, i encara va de persona normal, fent-se el digne i comparant d’alguna manera ERC amb “batasunos” sense armes. Quina barra. Després passen a parlar d’una cosa més amable: l’entrevista d’avui a Pep Bernadas (Altaïr), que es veu que publica El Punt. El viatge com a pretext per parlar del món, el món que continua tan interessant i impresentable com sempre. Desplaçar-se, que sembla que és el que ara es fa, no és el mateix que viatjar, és clar que no. Viatjar demana curiositat i afany de coneixement. Sense presses. I demana diners també, molts si pot ser. I, mentre van dient, penso que jo ja ni viatjo ni gairebé em desplaço. I em ve també a la memòria Espriu. Em plauria viatjar de tant en tant, sí. Però, com ell, em plauria fer-ho amb una comoditat del tot incompatible amb la modèstia de la meva bossa. I així determino de no moure’m gairebé mai. I bé, aquestes persones que la fan petar d’aquesta manera continuen encara, però ja són les 5 passades i a mi m’esperen i tinc, a més, la sensació que ja m’he entretingut prou. Me’n vaig, però mentre pago el que he consumit, encara en sento un que diu que la gent està cansada d’estar cansada.
Totalment d’acord amb la vostra opinió dels tres
M'agradaM'agrada