Conversa de sobretaula. Sento, i segueixo, a la taula del costat on sec unes quantes persones que parlen de Roca, de Duran i de Serra. No sé quin dels tres em cau més malament. El rei d’Espanya que encomana el destí de la seva filla Cristina a Miquel Roca i el seu bufet. I hi ha judici, per dir-ho d’alguna manera, i després, de sobte, ja no se’n sap res més. No se n’ha dit res més. Enlloc. ¿Hi ha hagut ja sentència? ¿Què ha passat? Quin silenci. Potser és que la vida privada de les persones públiques, i el que fan per guanyar-se la vida -legalment o il·legal-, no cal que ens interessi. Potser és això, sento que diuen. I en Duran i les regnes del procés. Quin home interessat tan sols en ell mateix! Quina existència parasitària la seva, tants i tants anys de palestra! I Serra, Narcís Serra, que juntament amb dos o tres més s’ha polit, com aquell qui res, tota una Caixa, fins a fer-la desaparèixer, i encara va de persona normal, fent-se el digne i comparant d’alguna manera ERC amb “batasunos” sense armes. Quina barra. Després passen a parlar d’una cosa més amable: l’entrevista d’avui a Pep Bernadas (Altaïr), que es veu que publica El Punt. El viatge com a pretext per parlar del món, el món que continua tan interessant i impresentable com sempre. Desplaçar-se, que sembla que és el que ara es fa, no és el mateix que viatjar, és clar que no. Viatjar demana curiositat i afany de coneixement. Sense presses. I demana diners també, molts si pot ser. I, mentre van dient, penso que jo ja ni viatjo ni gairebé em desplaço. I em ve també a la memòria Espriu. Em plauria viatjar de tant en tant, sí. Però, com ell, em plauria fer-ho amb una comoditat del tot incompatible amb la modèstia de la meva bossa. I així determino de no moure’m gairebé mai. I bé, aquestes persones que la fan petar d’aquesta manera continuen encara, però ja són les 5 passades i a mi m’esperen i tinc, a més, la sensació que ja m’he entretingut prou. Me’n vaig, però mentre pago el que he consumit, encara en sento un que diu que la gent està cansada d’estar cansada.
Pàgina d'inici » Posts tagged 'Narcís Serra'