Nivell de país obsolet

Els deures d’estiu vistos i entesos com a cosa obsoleta. I no només els d’estiu. És el fet mateix de posar deures, en general, el que es veu que és obsolet. Així, si més no, ho expandeix la secta de pedagogs que regeix el destí de l’ensenyament aquí entre nosaltres, Associació de Mestres Rosa Sensat inclosa, només faltaria. Ara diu que més val que els alumnes es dediquin a recollir fulles caigudes dels arbres de tal manera que així puguin entendre l’entorn on són i on viuen i poder-ne parlar. O també, per exemple, a entrevistar persones d’edat més aviat provecta suposo que perquè els puguin explicar alguna cosa de profit. Em sembla esgarrifós que la presidenta d’una associació de mestres pugui arribar a pensar i a dir que els deures, tal com sempre els hem entès, no són recomanables en cap etapa escolar, ni a infantil, ni a primària, ni a secundària. I que, quan es tracta de l’estiu, no ha de fer cap por ni cap mandra que els alumnes ho oblidin tot durant tres mesos. En fi, que el que fa aquesta senyora tan poc sensata és assenyalar el camí perquè el que de veritat es converteixi en obsolet sigui el país, ni més ni menys. Nivell de país del tot obsolet. I sort encara d’alguns mestres i professors, com Gregorio Luri posem per cas -encara en queden-, que el que es demanen és per què caram hem de donar vacances a l’intel·lecte i que afirmen, amb tota la raó, que no és cap drama dedicar encara que només sigui una hora al dia a fer activitats intel·lectuals durant l’estiu. Tot el contrari.