Els pobles lliures

Si no hi ha res de nou, aquest dilluns que ve, demà passat, serà la represa del curs de l’Ateneu. Fins ara hi hem llegit, comentat i discutit coses de Montaigne, de Pascal, de La Rochefoucauld, de La Bruyère. Queden 8 sessions fins al final i la idea és complir-les amb Joseph Joubert i Jules Renard. Parlant de literatura, res no et fa tornar més imprudent ni més audaç que la ignorància del temps passat i el menyspreu pels llibres antics. Pensament de Joubert (1754-1824). Un tan sols dels 1.376 de què consta l’edició d’aquests seus Pensaments que l’any 2009 publicà Proa segons traducció de Joan Casas. Audaços i imprudents de les novetats d’aquests dies. I esclar que els qui avui escriuen i publiquen bé que han de guanyar-se la vida i els llibres que fan és bo que els possibles lectors els comprin. No sé si hi ha gaires lectors, per cert, lectors de veritat, vull dir. No ho sé i aquesta no és pas ara la qüestió. El que m’ocupa de cara a dilluns és Joubert i el plaer de rellegir-lo. I en tinc ben bé prou i m’hi conformo tot i la llarga cua de lectures que tinc acumulades. No talleu allò que podeu deslligar i penseu que els pobles lliures són aquells que tenen la facultat i la facilitat de desfer-se de les lleis que els desplauen i els tenallen. Parafrasejo Joubert al mateix temps que no puc fer sinó recomanar-lo. En ell tot és pòstum. I, això sí, gairebé només som infeliços per reflexió.