Molt llegir perjudica el pensar

Els tallers d’escriptura. ¿Per què se’n diuen tallers? Ho dic perquè la paraula taller és de sempre que l’havia associada a un taller de fusteria, per exemple, o de lampisteria…Però d’escriptura? No se m’hauria acudit mai. I que consti que no hi tinc pas res en contra. Aula o alguna cosa semblant, n’hauria dit, però vaja. Que tothom es guanyi la vida com bonament pugui o li plagui. I que cadascú s’apunti al preu que sigui a tot allò que es pensi que l’atrau i que li farà un bé. Aprendre a escriure, posem per cas. Es pot escriure bé, regular, malament. I es pot també no escriure, no passa res. Sempre m’ha semblat, però, que la literatura és als llibres. I que la bona escriptura gairebé sempre, també. I que, si et poses a llegir amb calma i en silenci, és segur que un moment o altre et trobaràs un fragment, qualsevol, que t’arribi ben endins i et faci posar la pell de gallina. Fes la prova, aleshores, i rellegeix-lo, subratlla’l i copia’l. Ben a poc a poc, Fixant-te en tots i cadascun dels mots de cada frase, en la puntuació, en la manera com l’autor transcriu el pensament que sigui. Fes-ho: copia’l i fixa-t’hi bé. I fes-te’l teu. L’estil se t’haurà encomanat sense ni adonar-te’n. Aquest és el camí si de veritat en tens ganes. I no és gens fàcil perquè se suposa que també has de saber prou lèxic de la llengua en què pretenguis escriure, i prou gramàtica, no cal dir-ho. I que el pensament el tinguis ben estructurat, és clar.

Tanmateix, és aquí que personalment m’apareixen els dubtes. “Molt llegir perjudica el pensar“, afirmà el científic i home de lletres per excel·lència que fou Georg Christoph Lichtenberg (1742-1799) que hauríem de tenir sempre molt més compte. La traducció del Quadern de Notes (Edicions de L·L, és a dir, Ela geminada) és excel·lent i és una cosa que devem a Amadeu Viana i no és gens complicat d’obtenir. Lichtenberg, deia, ho deixà explicat així: Sovint es recomana pensar per un mateix només per descobrir els errors aliens produïts en l’estudi de la veritat. Això resulta útil, però ¿això és tot? Quanta lectura útil ens estalvia! Però ¿llegir és estudiar? Algú, amb fonament de veritat, afirmà que la impremta, tot i eixamplar l’erudició, n’havia fet minvar el valor. Molt llegir perjudica el pensar. Els grans pensadors que he anat trobant eren, d’entre tots els erudits que he pogut conèixer, els que menys havien llegit. ¿Que potser no és res el plaer dels sentits?

El plaer dels sentiments, doncs. El que sents i t’arriba a partir de l’observació de les coses i de la relació que hi mantens tu mateix. A algun lloc o altre et durà si t’ho escrius ben escrit. El que de cap manera no podràs estalviar-te és el fet de saber bé els mots de la llengua en què pretens escriure-ho. Encara que sigui la teva. Hi ha els correctors, potser diràs. Sí, és clar, això suposant que el que pretenguis sigui publicar. Que és una cosa que no cal de cap manera. De manera que entenc que entenguis això dels tallers d’escriptura. Personalment entenc molt més les aules de música, posem per cas. El solfeig, que és universal, no es pot aprendre només escoltant! Per més sentiments que t’inspiri allò que escoltis i sentis. I, a més, hi ha els instruments diversos. Ara: cadascú és cadascú i, per tant, que tothom pensi el que vulgui i com ho vulgui. Només faltaria.

Més enllà de les paraules

Paraules d’Adolph von Knigge (1752-1796), de qui fins ahir ni tan sols coneixia el nom i va ser la Rosa qui me’n parlà tot just acabat d’entrar a la cafeteria de l’Ateneu: És imperdonable que una persona que s’estigui sempre en companyia d’altres es descuidi d’ella mateixa. De com tractar amb les persones i de com tractar amb un mateix. No cal tampoc la recerca constant de l’afalac i és millor combinar prudència i coratge, ambició i humilitat, i mantenir sempre el sentit de la pròpia dignitat. Has de ser un company agradable per a tu mateix, afegeix. I, pel que fa a les noies, assegura que han estat sempre elles les que li han ensenyat el que sap sobre amor i tolerància. Una petita capa de tendresa, és el que fa falta per agradar a les noies. I que això no es confongui amb “una debilitat efeminada”. I el llenguatge de la mirada que, sense arribar al flirteig descarat, vagi més enllà de les paraules. I ser modestos sense ser tímids, valents sense ser tempestuosos, i també un poc romàntics sense caure en extravagàncies. M’agradarà Knigge, Rosa. Moltes gràcies. I merci també a Arpa Editores que l’ha publicat. Des d’ara mateix queda afegit al seu contemporani i també il·lustrat alemany Lichtenberg, la riquesa dels seus aforismes i quaderns de notes. És ben bé cada dia que s’aprenen coses.

Temes de conversa i de discussió

Presències. Absències. Em llevo d’hora i surto una estona a estirar les cames. Res. Fins al pont de l’autopista, anar i tornar. Un poc més de mitja hora. En tornar fullejo una vegada més el Quadern de Notes de Lichtenberg. Gairebé sempre em fa bé. Hi ha un estat d’ànim, diu, que com a mínim a mi no em resulta estrany, en què no puc suportar ni la presència ni l’absència d’una persona estimada. Sí, estimada. És aquell estat en el qual la presència efímera no comporta el plaer que hi esperaria després de com se m’arriba a fer d’insuportable, encara ara i després de tant de temps, la seva absència. Ètica i Moral. No són exactament la mateixa cosa. I ahir mateix pensava en el Vell i en el Nou Testament que llegírem a escola. Pensament avui que aquells llibres han fet del tot inútil l’anomenada literatura moral del nostre temps. La majoria d’aquests escrits morals no són en realitat sinó adorns dels deu manaments. Presències. Absències. I també a mi m’ho sembla, que, si els gossos, les vespes i les abelles estiguessin dotats de raó humana, potser podrien fins i tot apoderar-se del món. Naturalment que tot això que dic no serveix de res ni té cap utilitat. Temes de conversa i de discussió, i prou. Gairebé igual que els escorcolls mediàtics de la “justícia” espanyola.