Ensenyament i educació

Resulta fatal que, de l’ensenyament, en diguem educació. Departament d’Educació! ¿En què caram educa un tal departament? Sempre m’havia semblat que, a l’escola, s’hi ha d’anar educat des de casa, que és on representa que has d’aprendre l’obediència, la disciplina i el respecte envers els altres, començant pels pares. I que, en canvi, l’escola, el col·legi, l’institut, la facultat, hi són justament per ensenyar, per transmetre totes les diverses branques del saber i del coneixement acumulat i perquè els alumnes, deixebles, i estudiants, l’escoltin, l’estudiïn i l’aprenguin. I se’l facin seu. I que al capdavall l’incrementin. Però què va! Parlo en general, és clar, però la sensació és que avui dia s’hi va a passar l’estona. A distreure’s i a mirar de treure’s el mort del damunt com més aviat millor. Que res no costi gaire esforç. Com si el saber te l’haguessin de regalar. Com si la llibertat, la veritable, fos de franc. I així anem. Amb aquesta Educació que ja fa tant de temps que dura. I després ens queixem. Cultura de la queixa, això sí.

I en aquest sentit, em plau afegir que ara fa un poc més de 50 anys que es va morir Bertrand Russell (1872-1970), filòsof i matemàtic de referència. Gal·lès i ateu (i això no vol pas dir que no en tingués, de religió, eh! D’acord que hi ha aquella religió contrària al sagrat i en què la bondat substitueix el bé i en què la compassió ocupa el lloc de la justícia. Però no pas ell. que creia en l’experiència ètica, en el fet del ser-hi, en l’experiència de l’amistat, de la fecunditat, de l’erotisme i del plaer, tot això). Vull dir que Russell em ve ara a la memòria en recordar també aquelles classes del professor Francesc Gomà, curs 70-71, a la facultat de Filosofia i Lletres de la Plaça de la Universitat, que fou qui primer em va fer sentir i ensenyar el nom del pensador gal·lès; i si m’hi refereixo (a Russell) és perquè justament m’acabo de trobar aquest seu pensament que té ja anys i anys: “Ens trobem davant el fet paradoxal que l’educació s’ha convertit en un dels principals obstacles en el camí de la intel·ligència i de la llibertat de pensament“. I ja sé que és molt possible que no tothom hi estigui d’acord. Què hi farem! Però ensenyament i educació no són pas la mateixa cosa.