Sabbath com a antídot

Tant me fa repetir-me. Sóc de dèries i d’insistències. I més encara en dies com avui que m’adono perfectament que ja no puc permetre’m de cap manera sortir de nit i anar a dormir a les tantes després, això sí, d’haver gaudit  de companyia de la bona amb els joves i els no tan joves del MatiDigital. Acabàrem tard, molt tard, vam parlar i riure molt i gairebé exhaurírem les existències espirituoses del Tirsa. Exagero, és clar, en dir això darrer. No exagero gens, en canvi, parlant d’aquest plaer que ja no puc permetre’m ni pel que fa al cos ni pel que fa a la butxaca. Hosanna, però. I deia que no em fa res repetir-me perquè continuo amb la versió catalana d’El Teatre d’en Sabbath, i la veritat és que em sembla superior aquesta versió de Xavier Pàmies que la que ja tenia de Jordi Fibla des que l’any 97 la traduí al castellà (la novel·la de Roth és del 95). De manera que 19 anys han hagut de passar per tenir-la en el nostre vernacle. Una meravella. Un dels millors Roths, si no el millor. La vida de Mickey Sabbath, titellaire retirat i libidinós, adúlter que tampoc no s’està d’anar de putes, artrític, em sembla la d’un dels personatges més foscos, més complexos, odiosos i també tendres de la ficció d’aquests darrers 20 anys. Tants errors i tantes coses mal fetes, tant d’egoisme malentès, mentre el llegeixes fa que d’alguna manera et reconciliïs amb tu mateix, que també n’has fet tantes i tantes de mal fetes i de molt grosses. El context de sexe i de vida sexual sense tabús, aquesta eina i aquest vehicle que mou en el fons el món. I aquella seva amant Drenka, fantàstica sense ser cap gran bellesa, que fins i tot em sembla més impúdica que ell mateix. I el balanç de tot el viscut, deure i haver, salt cap al passat i als orígens familiars per retrobar tots aquells que va tant estimar i també tots aquells altres que més el van odiar. La vida d’en Sabbath és la vida i no sents cap odi mentre la llegeixes, al contrari. L’antídot que et cal, penses, per sobreviure tu mateix. 64 anys té ja en Sabbath. Supervivent encara de totes les morts que ha hagut de viure. I quina boira, la de tot aquest dematí.